El maig del 2018, el Consell de la Unió Europea va donar a conèixer una
recomanació en què recollien les 8 competències essencials que han d’adquirir els ciutadans per a la seva realització personal, adoptar un estil de vida saludable i sostenible, exercir una ciutadania activa i afavorir la seva inclusió social i la seva ocupabilitat. Aquesta recomanació es converteix en un instrument bàsic per als que formen part de l’ecosistema educatiu i de formació, atès que aporta una visió comuna sobre els objectius competencials cap als quals s’han de dirigir aquests dos àmbits als Estats membres, sempre amb la finalitat d’aconseguir que els ciutadans estiguin preparats per afrontar els reptes actuals i futurs de la nostra societat.
Entre aquestes 8 competències essencials identificades pel Consell de la UE, hi ha les competències digitals, enteses com una combinació de coneixements, habilitats i actituds que impliquen «fer un ús segur, crític i responsable de les tecnologies digitals i comprometre-s’hi per millorar l’aprenentatge, el treball i la participació a la societat».
Quan es podria considerar que una persona ha adquirit aquestes competències digitals?
A Europa, el
projecte DigComp, impulsat pel Joint Research Centre, és qui marca les pautes en matèria de competència digital. Han establert les 5 grans àrees on cal centrar els coneixements, les habilitats i les actituds dels ciutadans digitalment competents. Són les següents:
1. La informació i l’alfabetització en el maneig de dades. Els volums d’informació generats gràcies a les noves tecnologies fan imprescindible que els ciutadans siguin capaços d’identificar, localitzar, recuperar, emmagatzemar, organitzar i analitzar tota aquesta informació digital, així com desenvolupar el seu esperit crític per avaluar-ne la finalitat i la rellevància.
2. La comunicació i col·laboració. És essencial que els ciutadans siguin capaços d’interactuar a través de les tecnologies digitals; de compartir dades, informació i continguts amb altres persones i actuar d’intermediaris, i per fer-ho cal que adquireixin coneixements sobre propietat intel·lectual i referenciació. Així, les obres dels autors podran ser compartides de manera respectuosa i avalada per una protecció que fomenti la cultura al nostre país i el reconeixement als seus creadors.
3. La creació de continguts és una altra de les àrees bàsiques que requereixen una instrucció per part dels ciutadans per desenvolupar les seves capacitats digitals. Aquests han de saber crear i editar nous continguts; modificar i integrar informació i continguts existents per crear-ne de nous amb interès i, en aquest marc, comprendre com s’apliquen els drets d’autor i les llicències a les dades, la informació i els continguts digitals.
4. La seguretat és un altre dels àmbits clau i ha d’anar encaminada no només a la protecció personal, la de les dades i de la identitat digital, sinó també a l’ús segur i sostenible de les tecnologies, cosa que implica la protecció de la salut i el medi ambient.
5. Els ciutadans també han de poder aportar solucions als problemes que planteja la digitalització i l’ús de noves tecnologies. Això implica saber adoptar les decisions necessàries per seleccionar les eines digitals més adequades per a cada necessitat i objectiu; resoldre problemes tècnics a través de mitjans digitals i entendre en quins aspectes cal millorar o actualitzar la pròpia competència digital, a més de tenir la capacitat d’ajudar els altres a desenvolupar-la.
En definitiva, les persones han d’entendre com les noves tecnologies poden ser una ajuda per innovar, comunicar-se i crear, coneixent alhora els riscos derivats del seu ús; han de ser capaços d’accedir, analitzar, seleccionar i crear la informació que aquestes posen a la seva disposició, sempre des d’un enfocament ètic, segur i respectuós amb la legislació vigent.