Blog

Les aules són espais d’intercanvi de coneixement. Cada dia s’hi utilitzen una multitud de continguts —llibres, imatges, vídeos, presentacions i música, entre altres— d’orígens molt diversos.  Entendre què és la propietat intel·lectual i com funciona és essencial perquè l’alumnat i el professorat treballi amb seguretat i responsabilitat.  

Quan un docent fa servir un fragment literari, una notícia d’un diari o un article científic com a suport per a les seves classes, està fent servir obres creades per altres persones. Els drets de propietat intel·lectual protegeixen aquest treball creatiu (i també el del professorat) quan elabora les pròpies presentacions, apunts i altres materials per a l’alumnat.  

Les obres originals estan protegides pels drets d’autor de forma automàtica des del moment de la creació, sense necessitat de registrar-les. 

Hi ha dos tipus de drets d’autor. Per una banda, hi ha els anomenats drets morals, que reconeixen el vincle entre l’autor i la seva obra. L’autor no hi pot renunciar, ni tampoc els pot cedir. Entre aquests drets hi ha el d’exigir el reconeixement de la seva condició d’autor o el respecte a la integritat de la seva obra, també el dret de retirar-la de la comercialització si hi ha una causa justificada.  

D’altra banda, hi ha els drets d’explotació, que determinen com es pot utilitzar una obra: reproducció, distribució, comunicació pública o transformació. Aquests drets es poden cedir o llicenciar amb unes condicions determinades.  

Els drets d’autor protegeixen la creació cultural i són una garantia per a la seva continuïtat. Si les obres no estiguessin protegides, els autors no rebrien una remuneració pel seu esforç i difícilment trobarien l’estímul per continuar creant.  

Per les seves característiques particulars, en l’àmbit educatiu trobem excepcions específiques als drets d’autor. Una d’elles és el límit d’il·lustració amb finalitats educatives, que permet que els docents reprodueixin, distribueixin i comuniquin públicament petits fragments d’obres per impartir les classes, sempre que es tracti d’obres ja publicades, que no tinguin la condició de llibre de text, manual universitari o publicació assimilada, que es faci amb finalitats educatives no comercials i que se’n citi l’autor i la font.  

També hi ha altres figures, com el límit de citació, que autoritza l’ús de fragments d’obres alienes amb finalitats docents o de recerca per a l’anàlisi, el comentari o la crítica, sempre que es tracti d’obres ja publicades i que se’n citi l’autor i la font. També trobem l’ús d’obres de domini públic, que faciliten la reutilització legal de continguts. 

Ara bé, encara que la legislació és clara, poden sorgir molts dubtes sobre l’ús de continguts en l’exercici de la docència. Una de les preguntes més comunes del professorat fa referència a l’ús de fragments de llibres per als seus alumnes.  

La Llei de propietat intel·lectual indica clarament que per utilitzar qualsevol obra protegida per drets de propietat intel·lectual (un text, una cançó, una pel·lícula...) cal autorització, excepte en aquells casos en què pugui ser aplicable un límit o excepció. 

No estaria malament que els centres educatius ho recordessin periòdicament als seus docents i que se celebressin jornades formatives o s’elaborés una guia de fàcil seguiment perquè es tinguessin clars els conceptes. A més de la Guia pràctica de llicències d’ús per a docents del Ministeri d’Educació i Formació professional, CEDRO aporta una guia sobre propietat intel·lectual adreçada a professors i estudiants, i també la possibilitat de sol·licitar Llicències per a Ensenyament als centres educatius i organitzar cursos de formació per al professorat. 

La digitalització i les noves tecnologies han facilitat l’intercanvi de continguts, però és important saber que compartir articles, fragments de llibres o llibres sencers per correu electrònic o a l’aula virtual és considerat un acte de comunicació pública i, per tant, requereix l’autorització pertinent. Sempre hem de revisar l’avís o les condicions legals d’aquests materials o de les plataformes que els allotgen. 

Els docents també han de tenir present que els seus propis materials —apunts, presentacions, enregistraments— estan protegits per la legislació de propietat intel·lectual. Això vol dir que tenen drets sobre les seves obres i poden decidir com es fan servir.