EDA

L’Alfabetització Mediàtica i Informacional (AMI) permet a les persones desenvolupar una capacitat crítica davant de la informació que reben i la utilització de les eines digitals en el seu dia a dia. 

L’ús de la tecnologia al servei de la informació i la comunicació ha transformat les relacions socials i familiars, configurant un nou espai sociocultural i marcant una nova manera d’interrelacionar-nos. La seva importància resideix, a més, en el fet que s’han convertit en la porta d’accés al coneixement i la participació social. 

Tenint en compte aquest context, és fonamental adquirir habilitats que ens permetin destriar quin tipus d’informació estem consumint i, igual d’important, saber com gestionar-la i compartir-la. 

La UNESCO entén per alfabetització mediàtica «la capacitat per accedir, analitzar i avaluar el poder de les imatges, els sons i els missatges a què ens enfrontem dia a dia i que són una part important de la nostra cultura contemporània, així com la capacitat per comunicar-se de manera competent, crear contingut i compartir-lo de manera segura i responsable». 

Per això, cal que els entorns escolars i universitaris formin els alumnes en habilitats com el pensament crític, necessari per qüestionar-se la informació que reben i ser capaços de contrastar-la. També és important fomentar un paper actiu i no passiu davant del consum d’informació i inculcar als més petits conceptes com societat de la informació, ciutadania i intercanvi de coneixement responsable. 

L’AMI posa en valor el paper importantíssim que la informació té avui dia i prova de donar resposta a la manera d’accedir i cercar aquesta informació de manera correcta, eficient i fiable. Aquest tipus d’alfabetització prova de mostrar com aquesta informació es transforma en coneixement i com transmetre aquest coneixement de manera ètica i respectuosa. 

En primer lloc, una societat formada en un ús i interpretació correctes de la informació és una societat resistent a la desinformació i a la manipulació, que no cau en fake news, ni les alimenta. En vincular l’AMI amb l’ètica, es crea una societat que respecta i defensa la privadesa de la resta de persones, així com la propietat intel·lectual i els drets d’autor, pedra angular en la creació i la difusió del coneixement.  

I, finalment, una societat alfabetitzada en mitjans d’informació fomenta el desenvolupament de noves fonts d’informació lliures i independents, que han de comptar amb garanties pel que fa a la protecció de les idees originals, les obres i les creacions. L’AMI advoca per una difusió de la cultura més universal, justa, informada i coherent.  

L’alfabetització és un requisit fonamental per dialogar, comunicar i integrar-se en un món cada cop més interconnectat», assegura la UNESCO. Per això és rellevant que es posin en marxa les múltiples iniciatives europees que marquen el camí cap a una AMI real i universal. Sense anar més lluny, a Espanya, el 74 % dels professors té la percepció que l’alumnat està desinformat, segons recull l’Informe sobre Alfabetització Mediàtica a Espanya, elaborat per la Fundació Luca de Tena.  

Segons aquesta enquesta, duta a terme entre 100 docents de tot Espanya, la formació de l’alumnat de primària i secundària en matèria d’alfabetització mediàtica ha avançat poc (47 %) o gens (13 %) en els darrers cinc anys. La majoria del professorat considera que l’alfabetització mediàtica és una bona solució al problema de la desinformació que, segons el 41 % dels entrevistats, afecta els alumnes de manera notable. D’altra banda, el 73 % dels enquestats creuen que Internet contribueix molt a la desinformació, mentre que un 60 % ho atribueix als mitjans de comunicació.  

Sigui com sigui, és indubtable que l’AMI és una assignatura pendent als nostres centres docents i que cal impartir-la per tal de crear una societat formada i informada.