EDA

El plagi ha existit des de sempre, però amb l'auge de les noves tecnologies, la docència s’enfronta constantment a canvis dràstics en la manera d’ensenyar i avaluar. Avui dia, la revolució de la Intel·ligència Artificial (IA) es pot convertir en una arma de doble fil: durant un temps, pot ajudar els joves com a eina addicional per a l'aprenentatge, però també pot ser una font de desinformació i facilitar conductes contràries a l’ètica educativa. Perquè això no sigui així, s’han de tenir presents els diversos riscs que suposa fer servir la IA en l’àmbit acadèmic. 

Un dels riscs més importants té a veure amb l’autoria i l’originalitat dels treball. Copiar de manera literal el resultat que proporcionen els programes d’IA en el seus propis treballs desemboca en dues conseqüències: aquest resultat pot estar protegit per drets de la propietat intel·lectual, atès que, en no ser una creació humana, no es considera original legalment i, a més, pot vulnerar les normes acadèmiques del centre d’ensenyament, perquè per poder-se avaluar, tots els treballs han de ser elaborats pels alumnes en la seva totalitat. 

També pot donar-se una possible infracció de drets de propietat intel·lectual si el propi sistema d’IA fa servir obres sense l’autorització dels titulars de drets per a l’entrenament i, conseqüentment, per generar contingut per a altres usuaris. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 reconeix la propietat intel·lectual com un dret fonamental. Per tant, davant dels canvis que s’estan produint amb la intel·ligència artificial, els drets d’autor s’han de protegir perquè es consideren fonamentals per al desenvolupament d’un país i el seu patrimoni cultural.  

Des d’una perspectiva acadèmica, els riscs de l’ús de la IA es resumeixen en la fiabilitat i la precisió del resultat generat per aquests programes. Els models d’IA s’acostumen a entrenar amb una quantitat enorme d’informació accessible a Internet, entre la qual es pot trobar literatura científica, però també informació poc rigorosa obtinguda de llocs web obsolets, comentaris d’usuaris de blogs i xats, o fins i tot pàgines web pirates. A més, l’usuari no sempre sap d’on s’ha obtingut la informació que fa servir la IA. Així, la conseqüència directa és que les respostes o continguts que generen poden arribar a contribuir a la desinformació, la divulgació de notícies falses i l’increment dels biaixos, a més de contenir una manca de precisió i actualització, perquè els sistemes d’IA poden no ser entrenats amb la informació en temps real. A més de tot això, l’alumne que faci servir un sistema que no respecti els drets de la propietat intel·lectual i copiï les respostes o contingut que aquest li generi, podria estar contribuint a la disseminació de contingut il·lícit.