EDA

Blog

Quan un nen o una nena escriu una redacció o fa un dibuix a l’escola i el comparteix amb orgull amb els seus companys està reivindicant, sense saber-ho, el seu reconeixement com a creador. I és precisament en aquest entorn, l’escolar, on s’ha de començar a formar en el respecte a la propietat intel·lectual.  

És important que els escolars entenguin des del principi de la seva educació que darrere de qualsevol obra, ja sigui una novel·la, una poesia, un quadre, una composició musical o una fotografia, hi ha l’esforç d’un o diversos creadors que han de ser reconeguts pel seu treball. És un pas essencial per garantir la continuïtat de la creació cultural. Es tracta de l’educació en drets d’autor a l’aula. 

L’informe de la UNESCO «Educació: Hi ha un tresor amagat a dins», publicat el 1996 i coordinat per Jacques Delors, estableix entre les seves recomanacions ensenyar valors cívics i ètics, i fomentar el pensament crític. Encara que a priori no ho sembli, ambdues recomanacions estan íntimament relacionades. El respecte als drets d’autor és un valor cívic i ètic fonamental i, sense ell, desapareixeria la diversitat cultural i, per tant, el pensament crític. 

L’educació en valors significa transcendir l’ensenyament i l’adquisició de coneixements per establir objectius en l’àmbit moral i cívic que permetin formar ciutadans i ciutadanes responsables. Es tracta de formar l’alumnat en drets humans, tolerància i convivència, participació i responsabilitat, solidaritat i justícia, sostenibilitat i desenvolupament personal.

• Tolerància i convivència. Educar en el respecte als drets d’autor té molt a veure amb aquests valors, ja que implica ensenyar a valorar el treball dels altres i l’autoria de les obres. A més, sense propietat intel·lectual, es debilitaria la diversitat cultural, la llibertat de pensament i la convivència democràtica. 
• Participació i responsabilitat. Respectar l’autoria d’una obra és un exercici de responsabilitat ciutadana, ja que suposa assumir les obligacions derivades del consum cultural. Qui gaudeix d’una obra té una responsabilitat cap a qui la va crear.
• Solidaritat, justícia i sostenibilitat. La propietat intel·lectual és, en essència, una qüestió de justícia, que consisteix a remunerar el creador pel seu esforç. Sense aquesta compensació, perilla la sostenibilitat de la cultura, un dels pilars de la nostra societat lliure i democràtica. Protegir els creadors d’avui és també un exercici de solidaritat amb les generacions futures, ja que garanteix l’acostament cultural. 
• Desenvolupament personal. Educar en propietat intel·lectual ensenya a l’alumnat que les seves creacions tenen un valor, la qual cosa contribueix al desenvolupament de la seva autoestima.

Educar en propietat intel·lectual és, en definitiva, formar ciutadans culturalment compromesos i fomentar tots aquests valors que l’informe de Delors defensa inculcar a l’escola. És assegurar la continuïtat de la creació cultural, pilar fonamental de la nostra societat lliure i democràtica. És, també, un mecanisme de defensa davant els reptes derivats de l’expansió de la intel·ligència artificial.